Reciclatge

Símbol internacional del reciclatge
Punt de recollida selectiva a la Universitat de Tecnologia de Gdansk

El reciclatge és l'acció de processar residus de productes al final de la vida útil per a extraure'n primeres matèries secundàries.[1] Els principals materials que acostumen a ser reciclats són els metalls, el vidre, el paper, la fusta i el plàstic[2] però es continuen desenvolupant tecnologies per recuperar un màxim de materials i reduir la fracció que es diposita en abocadors. El reciclatge és el tercer component de la jerarquia de gestió de residus: «reduir, reutilitzar, reciclar, valoritzar i abocar».

El reciclatge contribueix a reduir l'extracció de primeres matèries, l'ús d'energia, la contaminació atmosfèrica i de l'aigua i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Fabricar, per exemple un quilo d'alumini a partir de residus necessita 95% d'energia que la producció a partir de mena.[3] La mineria urbana o l'explotació eficient de residus com a ganga per extraure primeres matèries de qualitat esdevé un sector industrial prometedor.[4]

El reciclatge també es refereix a l'ofici de desmuntar productes complexos per reutilitzar-ne parts reutilitzables i separar la resta en fraccions reciclables. Els productors tenen l'obligació de marcar els component per facilitar-ne el reciclatge. Al procés necessari per disposar d'aquestes parts o elements, i preparar-los per una nova utilització, es coneix com a recollida selectiva. En reciclar una tona de paper se salven disset arbres.[5]

Beneficis del reciclatge d'uns productes[6]
Material Estalvi energètic Reducció de la
contaminació atmosfèrica
Alumini 95%[7] 95%[3][8]
Cartó 24% 20%
Vidre 5-30% 20%
Paper 40%[7] 73%
Plàstic 70%[7]  —
Acer 60%[9]  —

El model econòmic de la societat de consum amb productes de curta vida útil o d'obsolescència planificada, d'embalatges d'ús únic… fan créixer el volum residus de diversos tipus.[10] A poc a poc s'ha adonat que cal una reglementació i legislació, un control efectiu, una responsabilitat estesa del productor. Els poders públics es veuen obligats a actuar, davant volums de deixalles deixats a la natura per consumidors i per empreses que destrueixen el planeta, per terra, per aire i per mar.[11]

  1. «Reciclatge». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Recycling» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 15 novembre 2008].
  3. 3,0 3,1 The League of Women Voters. The Garbage Primer (en anglès). Nova York: Lyons & Burford, 1993, p. 35–72. ISBN 1-55821-250-7. 
  4. «7 reasons why urban mining is overtaking classical mining» (en anglès). Recupel, s.d. Arxivat de l'original el 2021-07-19. [Consulta: 17 juliol 2021].
  5. «Ecologia.cat». Arxivat de l'original el 2014-04-13. [Consulta: 13 desembre 2009].
  6. Si no s'especifica el contrari les dades són del d'aquest llibre: The League of Women Voters. The Garbage Primer. Nova York: Lyons & Burford, 1993, p. 35–72. ISBN 1-55821-850-7. , que al seu torn cita com a fonts "Garbage Solutions: A Public Officials Guide to Recycling and Alternative Solid Waste Management Technologies, i Energy Savings from Recycling, January/February 1989; and Worldwatch 76 Mining Urban Wastes: The Potential for Recycling, Abril de 1987."
  7. 7,0 7,1 7,2 «The price of virtue». The Economist, 07-06-2007.
  8. «Recycling metals — aluminium and steel». Arxivat de l'original el 2007-10-16. [Consulta: 1r novembre 2007].
  9. «The truth about recycling». The Economist, 07-06-2007.
  10. Carpintero Páez, Paula «El nostre planeta, cada vegada més fràgil». Directe.Cat, 15-10-2019 [Consulta: 17 juliol 2021].
  11. «Consumisme». Greenpeace. [Consulta: 17 juliol 2021].

Developed by StudentB